L´ALARMA

avui ha estat un dia una mica estressant en la feina,i per acabar-ho només faltava el cotxe.Al migdia vaig a buscar el jueves,i al tornar a agafarlo salta l´alarma.A començat a sonar,i parava un moment.Ara si,ara tambe,paro 1 minut i tornem-hi.La gent mirant,els veins al balco,i jo que anava amb la hora super justa,a fer tard.He arribat a casa a les 2:28 i a les 3:00 ja estava currant,pero el pitjor,és que encara no e arreglat la ditxosa alarma!!!!!!!

LA PUTA GRUA

El titular u diu tot,oi?la grua me l´ha pres.Si,el meu servicial cotxe,després de sortir una petita estona amb lu javi,in dia que fem bondat,deixu el cotxe aparcat a una zona blava al voltant de mercat,i on ahir vai deixar el meu buga,avui hi havia una parada de roba.La veritat és que jo ahir no vai veure res,i em sento maltractat per un servei que jo tambe pago amb els meus impostos.La millor frase que se m´acudeix per definir el meu cabreig la vai sentir un dia:I JO ES QUE ME CAGO EN SU PUTA MADRE

JA ESTA AQUI (la 2º part,jeje)

Tard,pero vaig dir que ho faria,i aqui esta:SENSACIONS II



on estavem?ah,si,corro.Corro per arribar just,exactament 1 minut abans de l´hora.Soc capaç de demostrar-me a mi mateix que tot i sortir tard puc arribar puntual,a costa d´assumir certs riscos.Cops de claxon,avançaments perillosos,rotondes in extremis....penso que algun dia ho pagaré.L´altre dia sense anar més lluny vaig avançar i de sobte,oh! un cotxe de cara.Vam salvar la situació gracies a la col-laboració de l´altre conductor,un desconegut a qui li agraeïxo la seva bona fe.
Després d´un dia de "curru" intens arribar a casa,i gaudir d´una copeta de vi i un cigarret a la terrassa és d´agraïr.Ara toca dormir.On soc?que faig tan amunt?deu n´hi do com rellisqui, pendre mal.Més val no pensar,a veure....merda! e relliscat,i caig al buit,aixó no u para ningú,baixo rápid,caig,áixó ja és el final,imatges, la meva vida en imatges,i el terra aprop,massa aprop.Ara ningú em pot ajudar,aaaahhhh!



Osti, algú m´ha agafat de la mà i m´ha salvat.Qui és?em giro per mirar-li la cara,qui será?A veure....em desperto,el meu cor batega ràpid,era un malson.Vaig a veure aigua,estic encara nerviós,el cor es tranquilitza poc a poc.Estic decebut i content.content perque sé que fins a l´ultim lloc on m´esperava a sorgit algú que m´ha salvat,pero decebut,perque mai sabre qui era.Segur que era alguna de les persones que es preocupen per mi i m´estimen.No sé que faria sense valtrus................continuará

Com veieu,sensacions 2 tarda d´arribar.Sorry,pero haig de trobar el moment ideal,i el temps.De totes maneres,perque podeu riure una petita estona,aquestes fotos de regal.En una veureu els moderns sistemes de seguritat per treballar sobre plataformes,de manera segura i eficaç.En l´altre,sens dubte podreu observar que les persones per naturalesa ens opstinem en anar en sentit contrari de la natura.ja us penjaré algunes joies més,adeu!!!