Ja esta fet.Ja soc un anyet més gran.De fet,si voleu que us digui la veritat no ho noto gaire.Bé,us podria dir que gens ni mica,possiblement u notare més endavant,pero ara no.
Ben mirat,el fet de que m´estigui fent gran crec que no em canvia gaire.Diria que sempre he estat més o menys igual,tot i que hi ha una cosa que si que potser ha canviat:soc una mica més intransigent.
Aquest fet no se si es deu únicament al tema de la edad,o bé es deu a que soc autónom.Si,aixó estic segur que et fa veure les coses diferents,i veus que realment hi ha molta gent que es queixa de la seva feina per coses sense cap tipus de sentit.
Disfruten d´una serie de privilegis que els autonoms(almenys el meu cas)no les tinc ni en el millor dels meus somnis.
També tenen raó quan em diuen que si no estic content que em canvii de professió.Suposo que com a tots la edad em fa tornar una mica més malhumorat i et queixes sense motiu.Serà que m´estic fent gran?....jejejeje.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tots ens queixem a vegades per vici. Jo em queixo de la disponibilitat total, de la manca d'hores extres o d'asumptes propis, sóc pseudofuncionària, no tinc tots els seus privilegis. Ara bé, si un dia em rota perquè no hi ha feina, plego abans i em "cobro" amb temps el que no he cobrat en diners. La qüestió és saber treure partit de totes les situacions. Ens queixem per vici. Pitjor seria no tenir feina. Eso es chungo.... y lo demás son tonterías de niños de papá....
Per cert.... FELICITATS!
Alles Gute!
erola
Felicitats.
Per cert, ara em pendràs per tonto, però a mi, els 24 també em fan respecte...
Publica un comentari a l'entrada