Aquest post feia dies que el tenia guarda´t i no havia trobat el moment de treure´l,així que ara el penjo,i que vegi la llum,jejeje.
Gairebé tots en coneixiem algun.
Abans,normalment els nens no ens podiem permetre masses capritxos.Cada un dels nostres capritxos era celebrat amb una gran alegria,i normalment es produien en dies assenyalats.
Pero tots coneixiem algun d´aquestes nens que eran uns nens mimats,i que normalment no destacaven per la seva inteligencia.Els altres més aviat els miravem amb pena,i pensant que tot i tenir els seus capritxos sempre a l´abast,realment es sentia força sol.Era un d´aquests nens mimats que a casa seva tenien un poder adquisitiu superior,i sempre tenien als nens contents a base de regals,potser per suplir alguna altra mancança.
Penso que la societat on estem ens hem tornat tots una mica com aquests nens,i aquells capritxets que abans ens costaven tant d´aconseguir ara s´han tornat molts més quotidians,i durant un temps no han tingut cap tipus d´importància.
Ben mirat,una mica de crisi ens anirá fins i tot una mica be per toca de peus a terra i valorar allò que aconseguim.
Apa, ja esta feta la meva reflexió del diai pre amanir-ho una cançoneta ben divertida i alegre.
http://es.youtube.com/watch?v=0ZX9wGdSFFI
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Home, doncs tens prou raó. Que si la tele (me n'acabo de comprar una), que si el dvd (no en tinc), que si la bici , que si un pis amb tres lavabos, unes vacances aquí i allà; en fi, un munt de coses que semblaven impossibles d'aconseguir i que ara, independentment del nivell adquisitiu de cadascú, sembla que siguin assequibles. La pregunta és: la pregunta és; verdaderament necessitem tot això?
per exemple, a Aleamnya, molts blocs de veins ténen una rentadora comunitària perquè s'entén que un electrodomèstic d'aquesta envergadura no cal tenir-lo repetit a cada pis sent una cosa que no la fas servir digue'm dues o tres vegades al dia. No us negaré que és un rotllo haver de demanar hora per anar a rentar i haver de comprar fitwxetes com les del camping i haver d'assecar la roba al celler! Però és clar, si no tens 600 EUR per comprar-te una rentadora,, cap problema, al Media Markt o on sigui te'n financien una i la pagues durant no sé quants anys i cap problema.
El Estado del Bienestar es lo que tiene: crea eternos caprichosos que miden (medimos) la felicidad con el número de cacharros inútiles que acumulamos... Quizás sí necesitamos una crisis como la que nos acecha para medir realmente nuestras posibilidades y vivir con lo estríctamente necesario... No sé, el tiempo lo dirá
Publica un comentari a l'entrada